Amb pluja, sense vent, hem sortit de Westport en direcció a Carrowmore. Aquí hi ha un dels cementiris megalitics de la tradició dels "sepulcres de passadís" mes importants d'Irlanda i d'Europa. Te 30 tombes seguint una forma ovalada al voltant de la tomba central tot i que n'hi havia moltes més però o han estat destruïdes o han fet servir les pedres per fer parets. Ens ha sorprès que tinguessin una auto- guia en català , un foli plastificat que quan el tornes ja tenen els draps a punt per eixugar, i es que algú del personal te un amic basc que hi va anar i va dir que perquè no ho ofertaven en basc i català i així ho van fer.
Després hem continuat cap a Sligo, el nord-oest , amb la intenció de passar per l'oficina de turisme a demanar un parell de dubtes que teníem i aprofitar el wi- fi , i ens han informat que ahir es va inaugurar un festival de música i cultura celta molt important que es diu Fleadh Cheod Sligo i que dura fins diumenge. Així doncs que hem decidit quedar- nos fins al vespre i veure algunes de les actuacions. En part es com un Mercat de música viva de Vic que a part dels concerts organitzats hi ha els espontanis que es planten al carrer i toquen o ballen. Hi ha una molt bona organització amb molta gent per ajudar- te a trobar els llocs, grups de voluntaris de neteja que van passant pels carrers per tal que no s'acumuli brutícia, tot molt bé....la pega es que ( a part de la pluja, com sempre) en Joan ha anat un moment a l'autocaravana i ha vist que havien posat les típiques barreres d'alçada que trobem a tot arreu i per tant no podríem treure- la del parking!! Ja ens tens cap a l'ajuntament on hi havia els responsables de l'organització que ens ha solucionat el problema però es clar hem marxat abans del que potser volíem i amb els problemes que ens hem anat trobant per aparcar als pobles hem decidit continuar la ruta mes cap el nord-oest i anar fins a Donegal , hem fet un petit city tour i hem continuat fins a Killibegs, el port de pesca mes important d'Irlanda i on es veu que fan les alfombres de llana de la Cass Blanca i les de la reina d'Anglaterra. Hi volíem passar- hi la nit però al veure que fins al lloc on es poden deixar les autocaravanes per anar a visitar els penya- segats de Slab Liah de 600m no hi havia molta estona i a aquella hora la carretera esta molt tranquila hem decidit continuar i així a primerissima hora visitar els penya- segats i poder marxar abans que vinguin mes autocaravanes, cotxes i busos perque el tram final es força d'infart.
1 comentaris:
Ja veig un filo comercial! Fer una guia per anar amb autocarabana per aquest món irlandes!
Sort que controleu l'idioma i no us atabaleu.... Perquè avui us tancan aqui... Demà allà!
Rat
Publica un comentari a l'entrada